Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


13.4.21

A una vella cega de Zanskar

A una vella cega de Zanskar


Rig Sin surt de la casa,
sota el sol i el cel
de cristall a quatre mil metres,
embolcallada amb robes velles
i descolorides,
una capa de pell d'ovella,
el seu barret de llana taronja
i la certesa
de ser encara útil a les seves
filles i nétes.

S'asseu enmig del camp,
una petita falç a la mà,
i passa el dia damunt la terra,
arrencant menuts feixos d'herba,
apilant-los ordenadament
al seu voltant,
deixant que les mans repeteixin
el gest de tots els curts estius
de la seva vida,
els ulls tancats fa anys.

Han d'afanyar-se,
tot el menjar de l'any
per a la família i les bèsties
caldrà collir-lo
en aquests tres mesos.

El sol ja baixa,
la suor li cobreix els
cabells curts;
la besàvia s'ajeu dolçament
entre l'herba collida,
la falç a la mà encara.

Tres dies després descansarà
per sempre.

Que la mort no em trobi
asseguda a la butaca,
amb la mirada perduda!
Besàvia, vull, com tu,
morir vellíssima,
esgotada i orgullosa,
present i necessària
en la vida que m'envolta.



 

Himalaya, Land of Women. Marianne Chaud


3.4.21

És dos d'abril

I despise my own hypersensitiveness, 
which requires so much reassurance. 
It is certainly abnormal to crave 
so much to be loved and understood.
Anaïs Nin


És dos d'abril
i ha esclatat del tot
la primavera.
Encara que vagi fent
senyals des de gener,
sempre sento
que arriba massa de pressa.
A l'autopista reverbera el sol
i refulgeix l'herba;
una renglera de pollancres
translúcids de tan tendres;
banderes de glicines en flor
a les tanques contra el soroll,
i camps de colza gairebé
excessius.
Fa calor, els ulls em couen.
He començat tot just aquesta nit
a despertar de dies de foscor;
a un dolor primigeni s'hi sumen
mil petites noses inflades d'orgull,
i em sento com un Sebastià ridícul,
o més aviat com un Sebastià avergonyit,
mirant una paròdia
de si mateix.
Ve una altra figura
a renyar-me per tanta queixa:
aquesta mare no se sap
la causa de tot
i no m'entén. Per fer-me
sortir del cau
em burxa amb un pal.

Els corrents marítims,
no sé per què,
aturen els meus missatges
en una ampolla.

16.3.21

El quadrat de cel de la finestra

El quadrat de cel de la finestra
és de blau cobalt puntejat d'estels.
Tanco els ulls però la ment
és plena de ficcions i de neguits. Durant el dia passo
els ulls per totes les coses,
ben bé com el lliscant focus
d'una presó.
Veig tot allò que m'envolta
com el llast que vull llençar
per la borda d'aquest viatge d'inèrcia on no sé què faig.
Cada calaix, armari o lleixa
pateix el mateix escrutini;
al meu cap només
hi ha la idea
del parell de caixes que salvaria.
Un petit cataclisme bíblic
manegaria la resta:
foc, aigua, terratrèmol.

5.12.20

No sé quin pecat

No sé quin pecat,
meu o heretat,
expio en aquest món.
Sísif, almenys,
va gaudir de la vida
i no va pagar
la seva impietat
fins a la seva mort.
Jo he de passar
cada instant
de cada hora
voltant el meu precari
castell de sorra,
que es desmorona
contínuament.
Surto a trenc d'alba
carregada
amb pales i rasclets
i em passo el dia
refent i apuntalant,
atenta a les esquerdes
i als esfondraments.
Mai no acabo:
allà on miro veig
els granets de sorra
rodolant avall.
I si m'assec un dia
relaxadament al tron
mentre em bec una
copa de vi
contemplant el foc,
em desperto el matí següent
dormint entre les runes.

1.12.20

Ja és de nit

Ja és de nit;
sota el cel cobalt,
els llums taronja
tan tristos
i les finestres
que es van encenent
en arribar la gent
a casa.
Que d'hora
es fa fosc,
sembla que el dia
sigui més curt que mai.

29.11.20

Núvols per la finestra

Núvols per la finestra
des de gran altura,
roques imponents
enmig del mar,
penya-segats.
Cims retuts pel vent,
llacs, planures,
fins i tot carrers estrets
o amples,
i cases d'altri.
Menjars amb sabors estranys,
olors diferents.
Un telefèric pujant a
quatre mil metres.
L'olor salada
i molla de la coberta
d'un vaixell.

23.11.20

No cal una transformació completa

No cal una transformació completa
per provocar un gran canvi.
Els matisos ho són tot.
Només cal un petit pas
del sol rere la muntanya
per convertir l'aire gris
en mel rosada.

12.11.20

M'agrada quan

M'agrada quan,
segons el que he sopat,
a mitja nit em desperta
la set.

Puc,
en la foscor del lavabo,
beure'm l'un darrere l'altre
dos o tres gots d'aigua
omplerts a cegues
de l'aixeta.

En cap altre moment
em sembla tan dolça i necessària.
Sóc com una viatgera
que arriba,
desesperada,
a l'oasi.

8.11.20

Ha nevat a dins de casa

Ha nevat a dins de casa
aquesta tardor.
Avanço amb els ossos
gelats i secs entre dos pams
de neu pel passadís,
agafant-me
maldestrament
a les parets.

Un vent gèlid s'ha ficat
per tots els racons;
ha perseguit una a una
les fulles tendres de l'estiu
i ha omplert l'aire
de desencanteris i senyals.

Tinc gana;
tot allò que toco
es torna escarabats
que busquen recer.

3.11.20

De totes les paraules

De totes les paraules
estranyes d'aquests mesos
em quedo amb toc de queda.
A les dues de
la matinada
em remoc adolorida al llit
i el silenci més complet
m'acotxa.

Els tocs de queda
passaven
en països llunyans
i llibres bèl·lics,
com els setges o els saquejos;
ara a estones
tots els cotxes
del poble reposen,
com en un món de conte
on, a la nit, tothom dorm.
Sembla que pugui veure,
entre les ombres,
el sereno.

3.10.20

Com agrupem

Com agrupem,
en el nostre cap, 
el temps!
 
Despatxem els dies
en paquets de set
o de trenta,
fins i tot en 
farcells d'hores semblants,
de preciosos minuts,
i finalment els embalem
alegrement en caixes anuals.
 
Va tot avall,
al fons indefinit
dels records passats,
i des de la vora del pou
ens lamentem
del temps perdut.
 
Només els somnis somiats
queden sense empaquetar
en la nostra memòria.
 
Sense temps,
sempre vius
i ocupant la seva porció exacta
de la nostra vida.



25.9.20

Nit fresca

Nit fresca,
la finestra una mica
menys oberta.
 
El pollancre ha estat
tota la nit ballant.
 
En clarejar,
les llums de les cases
titil·len en l'aire clar.
 
Repics i fressa
de la tardor
estenent-se veloç
pels carrers.



12.9.20

Cydalima perspectalis

Som a final d'estiu
i m'ho diu la sajolida.

Per als boixos, però,
és el segon hivern.

M'acompanyen els seus esquelets
i alguna fulla verda que s'ha salvat,
i les escorces tristes enfosqueixen el camí.

3.7.20

De matinada

De matinada
la gata em desperta
miolant a la porta tancada
de l'habitació.

Mentre l'acaricio
en el nostre ritual
per calmar-la,
toquen les cinc
i hi ha
la resplendor d'un llamp.

En ficar-me de nou al llit,
la remor creixent
de la pluja que comença.

M'adormo amb el murmuri
i la brisa fresca
sobre la pell.



18.4.20

12.4.20

24.3.20