Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


29.11.20

Núvols per la finestra

Núvols per la finestra
des de gran altura,
roques imponents
enmig del mar,
penya-segats.
Cims retuts pel vent,
llacs, planures,
fins i tot carrers estrets
o amples,
i cases d'altri.
Menjars amb sabors estranys,
olors diferents.
Un telefèric pujant a
quatre mil metres.
L'olor salada
i molla de la coberta
d'un vaixell.


29.11.20


23.11.20

No cal una transformació completa

No cal una transformació completa
per provocar un gran canvi.
Els matisos ho són tot.
Només cal un petit pas
del sol rere la muntanya
per convertir l'aire gris
en mel rosada.

12.11.20

M'agrada quan

M'agrada quan,
segons el que he sopat,
a mitja nit em desperta
la set.

Puc,
en la foscor del lavabo,
beure'm l'un darrere l'altre
dos o tres gots d'aigua
omplerts a cegues
de l'aixeta.

En cap altre moment
em sembla tan dolça i necessària.
Sóc com una viatgera
que arriba,
desesperada,
a l'oasi.

8.11.20

Ha nevat a dins de casa

Ha nevat a dins de casa
aquesta tardor.
Avanço amb els ossos
gelats i secs entre dos pams
de neu pel passadís,
agafant-me
maldestrament
a les parets.

Un vent gèlid s'ha ficat
per tots els racons;
ha perseguit una a una
les fulles tendres de l'estiu
i ha omplert l'aire
de desencanteris i senyals.

Tinc gana;
tot allò que toco
es torna escarabats
que busquen recer.

3.11.20

De totes les paraules

De totes les paraules
estranyes d'aquests mesos
em quedo amb toc de queda.
A les dues de
la matinada
em remoc adolorida al llit
i el silenci més complet
m'acotxa.

Els tocs de queda
passaven
en països llunyans
i llibres bèl·lics,
com els setges o els saquejos;
ara a estones
tots els cotxes
del poble reposen,
com en un món de conte
on, a la nit, tothom dorm.
Sembla que pugui veure,
entre les ombres,
el sereno.



3.10.20

Com agrupem

Com agrupem,
en el nostre cap, 
el temps!
 
Despatxem els dies
en paquets de set
o de trenta,
fins i tot en 
farcells d'hores semblants,
de preciosos minuts,
i finalment els embalem
alegrement en caixes anuals.
 
Va tot avall,
al fons indefinit
dels records passats,
i des de la vora del pou
ens lamentem
del temps perdut.
 
Només els somnis somiats
queden sense empaquetar
en la nostra memòria.
 
Sense temps,
sempre vius
i ocupant la seva porció exacta
de la nostra vida.



25.9.20

Nit fresca

Nit fresca,
la finestra una mica
menys oberta.
 
El pollancre ha estat
tota la nit ballant.
 
En clarejar,
les llums de les cases
titil·len en l'aire clar.
 
Repics i fressa
de la tardor
estenent-se veloç
pels carrers.



12.9.20

Cydalima perspectalis

Som a final d'estiu
i m'ho diu la sajolida.

Per als boixos, però,
és el segon hivern.

M'acompanyen els seus esquelets
i alguna fulla verda que s'ha salvat,
i les escorces tristes enfosqueixen el camí.

3.7.20

De matinada

De matinada
la gata em desperta
miolant a la porta tancada
de l'habitació.

Mentre l'acaricio
en el nostre ritual
per calmar-la,
toquen les cinc
i hi ha
la resplendor d'un llamp.

En ficar-me de nou al llit,
la remor creixent
de la pluja que comença.

M'adormo amb el murmuri
i la brisa fresca
sobre la pell.



18.4.20

12.4.20

24.3.20