Un instant

Un instant,
ets asseguda a la màquina de cosir
acabant les butxaquetes del teu
primer calendari d'advent,
amb els nens dormint
tèbiament a baix.
Imatges de llum i foscor i esperança
entre la roba blava i les estrelles daurades.
Un segon després,
omples les bossetes vermelles
amb nous dolços
per al calendari que acompanyarà
el fill que marxa primer
a escollir els seus camins.
Un cel blau i rosat
amb prims núvols
t'acompanya avui igual
que vint-i-tres anys enrere.
El nus a la gola te'l fa
saber que, igual que aleshores,
vius allò que has vingut a viure:
rebre, nodrir, créixer, acomiadar.

Arribarà l'estiu

Arribarà l'estiu,
les copes espesses dels arbres de davant
es bressaran rítmicament amb
la brisa càlida de la tarda,
i t'aturaràs a celebrar
que has viscut cinquanta anys.
Des dels primers dies de la tornada de la llum
has lluitat per retrobar
tots aquests instants passats.
Tanques els ulls endins,
estirada en la foscor del llit,
i a dins gairebé sempre hi ha només
una nena que veu el món
per la finestra d'un escafandre
ple d'aigua
i mastega sense parar l'oceà de la seva emoció.
Tot ho veus, tot ho has vist,
des del túnel d'aquest espiell.
Al teu voltant, sons, olors, tacte esmorteït,
persones, vivències, plaers,
el món t'ha relliscat entre els dits entumits
mentre intentaves
sentir-ho tot plenament teu.

 

Sedna

Espero amb les mans ertes
que el meu pare m'escapci
els dits entumits
amb la seva destral.
Balenes i dofins de carn rosada
ompliran les profunditats infinites.
Espero, espero.
Soc feta de sorra de platja,
sempre assedegada.
I els dits se'm rebenten
de desig de créixer.