No sé quin pecat

No sé quin pecat,
meu o heretat,
expio en aquest món.
Sísif, almenys,
va gaudir de la vida
i no va pagar
la seva impietat
fins a la seva mort.
Jo he de passar
cada instant
de cada hora
voltant el meu precari
castell de sorra,
que es desmorona
contínuament.
Surto a trenc d'alba
carregada
amb pales i rasclets
i em passo el dia
refent i apuntalant,
atenta a les esquerdes
i als esfondraments.
Mai no acabo:
allà on miro veig
els granets de sorra
rodolant avall.
I si m'assec un dia
relaxadament al tron
mentre em bec una
copa de vi
contemplant el foc,
em desperto el matí següent
dormint entre les runes.

Ja és de nit

Ja és de nit;
sota el cel cobalt,
els llums taronja
tan tristos
i les finestres
que es van encenent
en arribar la gent
a casa.
Que d'hora
es fa fosc,
sembla que el dia
sigui més curt que mai.

Núvols per la finestra

Núvols per la finestra
des de gran altura,
roques imponents
enmig del mar,
penya-segats.
Cims retuts pel vent,
llacs, planures,
fins i tot carrers estrets
o amples,
i cases d'altri.
Menjars amb sabors estranys,
olors diferents.
Un telefèric pujant a
quatre mil metres.
L'olor salada
i molla de la coberta
d'un vaixell.

No cal una transformació completa

No cal una transformació completa
per provocar un gran canvi.
Els matisos ho són tot.
Només cal un petit pas
del sol rere la muntanya
per convertir l'aire gris
en mel rosada.

M'agrada quan

M'agrada quan,
segons el que he sopat,
a mitja nit em desperta
la set.

Puc,
en la foscor del lavabo,
beure'm l'un darrere l'altre
dos o tres gots d'aigua
omplerts a cegues
de l'aixeta.

En cap altre moment
em sembla tan dolça i necessària.
Sóc com una viatgera
que arriba,
desesperada,
a l'oasi.

Ha nevat a dins de casa

Ha nevat a dins de casa
aquesta tardor.
Avanço amb els ossos
gelats i secs entre dos pams
de neu pel passadís,
agafant-me
maldestrament
a les parets.

Un vent gèlid s'ha ficat
per tots els racons;
ha perseguit una a una
les fulles tendres de l'estiu
i ha omplert l'aire
de desencanteris i senyals.

Tinc gana;
tot allò que toco
es torna escarabats
que busquen recer.

De totes les paraules

De totes les paraules
estranyes d'aquests mesos
em quedo amb toc de queda.
A les dues de
la matinada
em remoc adolorida al llit
i el silenci més complet
m'acotxa.

Els tocs de queda
passaven
en països llunyans
i llibres bèl·lics,
com els setges o els saquejos;
ara a estones
tots els cotxes
del poble reposen,
com en un món de conte
on, a la nit, tothom dorm.
Sembla que pugui veure,
entre les ombres,
el sereno.

Algunes matinades

Com agrupem

Com agrupem,

en el nostre cap, 

el temps!

 

Despatxem els dies

en paquets de set

o de trenta,

fins i tot en 

farcells d'hores semblants,

de preciosos minuts,

i finalment els embalem

alegrement en caixes anuals.

 

Va tot avall,

al fons indefinit

dels records passats,

i des de la vora del pou

ens lamentem

del temps perdut.

 

Només els somnis somiats

queden sense empaquetar

en la nostra memòria.

 

Sense temps,

sempre vius

i ocupant la seva porció exacta

de la nostra vida.

Nit fresca

Nit fresca,

la finestra una mica

menys oberta.

 

El pollancre ha estat

tota la nit ballant.

 

En clarejar,

les llums de les cases

titil·len en l'aire clar.

 

Repics i fressa

de la tardor

estenent-se veloç

pels carrers.

Cydalima perspectalis

Som a final d'estiu
i m'ho diu la sajolida.

Per als boixos, però,
és el segon hivern.

M'acompanyen els seus esquelets
i alguna fulla verda que s'ha salvat,
i les escorces tristes enfosqueixen el camí.

De matinada

De matinada
la gata em desperta
miolant a la porta tancada
de l'habitació.

Mentre l'acaricio
en el nostre ritual
per calmar-la,
toquen les cinc
i hi ha
la resplendor d'un llamp.

En ficar-me de nou al llit,
la remor creixent
de la pluja que comença.

M'adormo amb el murmuri
i la brisa fresca
sobre la pell.