Oh, ja sé, ja sé.
El passat també era ple
d'injustícia i desempara,
de perills, ràbia i dolor.
Estava llastrat per prejudicis inacabables,
era una presó de por i de rigidesa.
I, malgrat tot,
com enyoro la bellesa de la terra inviolada,
un temps sense plàstic i sense pressa,
el silenci fantàstic, les nits fosques.
Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...
30.4.22
Oh, ja sé, ja sé
28.4.22
Haibun I
Vas omplint la motxilla amb tot allò que trobes —i pesa. Planys com pedres. El dia no és prou llarg per passar totes les coses entre els corrons d'aquesta màquina, i arribaràs a casa amb la gola premuda pel collar que tant defenses, a menjar desesperada igual que una ossa, com si així s'omplissin tots els forats.
Cau l'edredósobre la teva pell.
Demà tot nou.
19.4.22
Semblen galàxies fusionant-se
Semblen galàxies fusionant-se,
dius, i és cert. Núvols de tarda
s'apleguen de pressa
des de darrere els cims.
Del nostre recer estant,
entre les roques, els mirem passar.
Somrius com un nen, ajagut
sobre l'herba fina i dura
que ha sobreviscut a la neu i al vent,
i dos corbs conversen
sobrevolant els prats.
La massa vellutada de la fageda
desplega tan tendrament
la saba que puja, rosada i tèbia.
7.4.22
L'anhel m'agradava més
I desideri non invecchiano quasi mai con l'età
Franco Battiato
Franco Battiato
L'anhel m'agradava més:
era una corda de llum
que em treia del llit
i mantenia
les portes obertes.
M'estic acostumant
a viure entre bambolines,
però cap vivència
és millor que el desig.
Es va alçant
un vel darrere l'altre
mentre es desplomen els dies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)