Amb un petit cisell

Amb un petit cisell
vas esmicolant el
perfecte model
de ciment
que et revesteix.
Ja la tenalla
que t'oprimeix el clatell
amb dits de pedra
sembla que s'afluixa.

El verd lluminós

El verd lluminós
de la pineda
es transforma en una aigua
de bronze a la petita cala
i enllà abracen el mar
unes muntanyes grises
i rajos de llum
que pinten l'horitzó
amb pinzellades d'or
entre les nuvolades.
Allà a baix,
les petites meditacions
que fa tothom
de tant en tant
mirant-se l'aigua,
i també els moments
de joc i d'abandó.
M'envolta la remor
de les ones incansables,
la base de moltes capes de so.
Després d'aquestes setmanes
de calor i sequedat,
el mar es mou com una
dona arrodonida i plena,
amb faldilles llargues i blanques.
M'abraça el xerric
constant de les cigales,
el seu so de calor i olor de resina,
de brisa molsuda, d'estiu
prenyat i pesant.
Parrup de coloms a la teulada,
veus que avui escolto
amb benevolència,
un riure, una conversa,
un crit d'infant.

El silenci em cau

El silenci em cau
com una gran bola de pedra.
Es precipita en forma de meteorit
i no el veig perquè arriba
des de darrere l'orella.
L'impacte m'aixafa l'espatlla
i em fon la part esquerra
del clatell.
La resta del cos
tremola i es torça
com un titella sense
una corda.

Camino, però ningú no ho veu,
de gairell.

En la quietud de les coses

En la quietud de les coses,
un petit cruixit.
Sempre la por que, de cop,
s'esfondrin els prestatges de la cuina
amb un terrabastall imprevist i aniquilador.
Que caiguin els llibres com una fila de dòmino,
empesos per una mà invisible.
Tot s'ensorra tota l'estona,
però cal sempre
mirar cap a una altra banda.