Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


O potser hi ha més silenci

Trenta poemes escrits durant el confinament de març-juny de 2020. Em vaig proposar editar els textos amb una foto feta dins o des de casa durant aquells dies. Només ho vaig incomplir un dia quan vaig poder començar a sortir i en el darrer poema, quan finalment vaig poder anar a La Bauma. Poder sortir de casa (i el final del silenci) em va semblar que indicava el final del projecte.
Aquí hi ha l'enllaç al document només de text en pdf, i a continuació tots els textos-foto en ordre cronològic. És recomanable fer-hi clic per veure-les amb més resolució.


____________________________________________