Parlo un moment amb l'Arnau

Parlo un moment amb l'Arnau.
Fill, tu i jo que som
tan casolans, te'ns imagines
deixant-ho tot, ficant
la gata en una bossa,
triant allò que de ben segur no es pot triar,
t'imagines la por i el desconsol?
Tinc, diu, vint-i-un anys:
jo seria cridat a files
i no us podria acompanyar.

Miro la mel ardent del sol
just elevant-se darrere les muntanyes,
els ocells fa ja unes hores
que celebren cada instant;
els seus afanys haurien de ser els meus.

Un neguit em pessiga el ventre.
Soc els ulls de totes les mares
que miren el cel aquest matí,
agraint la fi d'una altra nit
i tement l'arribada d'un nou dia.

Jo vivia al carrer Ferlandina

Jo vivia al Carrer Ferlandina
el dia que van inaugurar el MACBA.
El nostre respecte fred i encès
per la vida proletària,
que només dos jovenets burgesos
poden tenir en aquesta mesura,
s'indignà en veure les fileres
de testos amb alts i fins xiprers
que van posar per
decorar l'esplanada el dia de l'acte
i alhora amagar als ulls
de la princesa i tota la cort
la resta del barri.
De manera activista vivíem
al cor d'aquell petit gueto filipí
i preferíem, com hauria dit Battiato,
un cuscús al bar més brut del Carrer Avinyó
sobre tots els modernets
postolímpics i sobreculturitzats.

Després de tot un dia

Després de tot un dia de benèfica pluja,
hem passat la nit embolcallats per la boira.
M'he llevat quan clarejava
i un concert d'ocells celebrava la primavera.
Primeres flors a la forsítia!
El saüc ja està brotant!
Mireu els narcisos que ja despunten!
Li ha costat una bona estona, al sol,
elevar amunt amunt la boira;
des del meu cau veia el vapor
que sortia dels porticons xops.
A estones, la vista des de les finestres era,
només, llum lletosa i tèrbola.
A migdia, però, el sol ja ho senyorejava tot:
hem sortit al jardí per contemplar
el vellut de la molsa sobre les branques del roure
i a sentir la remor de la brisa
que movia flonjament les copes dels pins.
Més tard, l'herba, encara seca i arranada
m'ha cridat per estirar-m'hi.
A l'esquena he sentit la mica d'humitat i l'escalfor
que s'elevava de la terra.
Sempre que puc tanco els ulls mirant el sol:
la llum blanquíssima i enlluernadora primer
i de seguida la claror carmesina vinçada de porpra;
després de la negror del no-res, es feu la llum i aquest
fou el primer color que devien veure
els nostres ulls dins la panxa de la nostra mare.

Abelles

Art is the stored honey of the human soul,
gathered on wings of misery and travail.
Theodore Dreiser

M'explica el meu amic
que les abelles
viuen menys de quaranta dies,
i durant el seu temps de treball incansable
visiten unes mil flors.
El seu llegat en deixar el món
és gairebé una cullerada de mel
com la que jo, cada matí,
em poso a les farinetes.

Quanta mel he acumulat,
de moment, en els quaranta-vuit anys
del meu pas per la terra?
Cada segon és una flor
que visito amb més o menys consciència.
Cada vers que escric,
pena, meravella o joia concentrades.

Cuarenta días - Jesús Miramón

He parat

He parat a menjar-me els entrepans
que m'he fet per berenar-sopar.
En entrar a la placeta,
de cop m'han semblat sòrdides
la pudor de pixats de l'estret passatge
i la sorra polsosa amb quatre arbres pelats.
Una fiblada de desencís
feta de carrers bruts
i fanals ataronjats
m'ha vingut a trobar un moment.
M'he agafat de la mà
i m'he tibat endavant.

El quadrat de cel es va enfosquint,
hi ha el deixant d'un avió, encara ple de sol,
i gavines planejant
entre els edificis
inconfusibles de Barcelona.
A la plaça,
ara que han marxat uns gossos,
només jo bevent-me el te
i dues noies entrenant
seriosament moviments de boxa,
amb guants i una mena
d'escuts per a les mans.
Somriuen i s'animen després de cada assalt.
En un lloc més bonic
no serien tan belles.