Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


19.2.22

He parat

He parat a menjar-me els entrepans
que m'he fet per berenar-sopar.
En entrar a la placeta,
de cop m'han semblat sòrdides
la pudor de pixats de l'estret passatge
i la sorra polsosa amb quatre arbres pelats.
Una fiblada de desencís
feta de carrers bruts
i fanals ataronjats
m'ha vingut a trobar un moment.
M'he agafat de la mà
i m'he tibat endavant.

El quadrat de cel es va enfosquint,
hi ha el deixant d'un avió, encara ple de sol,
i gavines planejant
entre els edificis
inconfusibles de Barcelona.
A la plaça,
ara que han marxat uns gossos,
només jo bevent-me el te
i dues noies entrenant
seriosament moviments de boxa,
amb guants i una mena
d'escuts per a les mans.
Somriuen i s'animen després de cada assalt.
En un lloc més bonic
no serien tan belles.