Creix avall avall.
No t'enfadis amb la terra bruta,
amb els cucs,
les fulles podrides.
Dorm i creix.
No cal que vulguis res,
ara.
21.12.14
5.12.14
Tres haikus per un temporal
La llevantada
d'aquests dies em porta
aires de nena.
Ara ens aturem
al pont sobre el riu furiós;
els ànecs tranquils.
Del llit escolto
el repic de les gotes.
La plaça, un toll.
d'aquests dies em porta
aires de nena.
Ara ens aturem
al pont sobre el riu furiós;
els ànecs tranquils.
Del llit escolto
el repic de les gotes.
La plaça, un toll.
5.11.14
Quedàvem al Zurich
Quedàvem al Zurich
Quedàvem al Zurich, sí
i també al Terra o al Salambó
i especialment a l'Argentina que
ens semblava meravellosament Cortázar
amb el jazz i les taules de marbre i
un aire de la Maga en les coses de les parets.
Quedàvem al Zurich, jo t'agradava
i a mi m'agradava l'amor i sentir-me estimada.
Seia al passadís al costat del telèfon
amb un llibre a la falda, o una llibreta
dient-me nulla dies sine linea
i esperant la teva trucada.
Quedàvem al Zurich i
ens gastàvem els pocs diners que teníem,
amb disset anys,
en un cafè, un paquet de Fortuna
i una entrada doble per al cine Maldà:
Night on Earth, La double vie de Véronique.
Quedàvem al Zurich,
fumàvem les dues empassant-nos la por
de ser grans i descobríem cada dia
nous racons de la ciutat i de nosaltres i la gent.
Sempre cafès i foscors i paraules
i la música, reparant-ho tot.
Quedàvem al Zurich però no sabíem
si al Zurich o en un altre lloc, darrere un revolt,
trobaríem una vida adulta clara
i lluminosa, no ho sabíem.
Quedàvem al Zurich, sí
i també al Terra o al Salambó
i especialment a l'Argentina que
ens semblava meravellosament Cortázar
amb el jazz i les taules de marbre i
un aire de la Maga en les coses de les parets.
Quedàvem al Zurich, jo t'agradava
i a mi m'agradava l'amor i sentir-me estimada.
Seia al passadís al costat del telèfon
amb un llibre a la falda, o una llibreta
dient-me nulla dies sine linea
i esperant la teva trucada.
Quedàvem al Zurich i
ens gastàvem els pocs diners que teníem,
amb disset anys,
en un cafè, un paquet de Fortuna
i una entrada doble per al cine Maldà:
Night on Earth, La double vie de Véronique.
Quedàvem al Zurich,
fumàvem les dues empassant-nos la por
de ser grans i descobríem cada dia
nous racons de la ciutat i de nosaltres i la gent.
Sempre cafès i foscors i paraules
i la música, reparant-ho tot.
Quedàvem al Zurich però no sabíem
si al Zurich o en un altre lloc, darrere un revolt,
trobaríem una vida adulta clara
i lluminosa, no ho sabíem.
14.9.14
Complet
I have a deeply hidden and inarticulate desire for something beyond the daily life.Virginia Woolf
Deixo el raspall al calaix
i per un segon sóc en un altre temps.
M'adono de la meva presència allà, aleshores
i m'adono que potser igual que avui
vivia i visc només surant sobre el dia a dia.
Veig la perfecció d'aquells moments
des de molt lluny i en gaudeixo
molts anys després d'haver-los viscut.
Ara que intento amagar
absurdament les meves canes
ja sé que això s'anirà repetint com sempre.
D'aquí a uns anys un gest
em farà recordar què complet era tot avui,
quan cega i sorda a la plenitud del moment
deixava el raspall al calaix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)