Aquest finestral

Aquest finestral
sobre la proa, on sec,
és ara la millor zona del barco:
temps enllà no hauria tingut mai aquí
la seva cabina daurada
el capità.
Sento darrere meu i a sota
aquesta massa enorme
d'acer i gent,
que empeny i avança,
impassible, tallant les ones,
nord amunt sobre un blau
encara tenyit del gris de la matinada.
A les meves mans, el tresor preciós
d'una taronja, eco
de viatges transoceànics:
un lluminós consol terrenal
entre aquest blau món gegant i fred,
indiferent i sublim.

El sol tan blanc

El sol tan blanc
sembla aturat damunt del mar
i refulgeix.
Per la finestra ens acompanya
el camí de plata sobre les ones
que feia en els meus dibuixos.
Tu i jo estirats damunt les barques
dels nostres cossos
i els nostres cossos bressant-se
alhora sobre aquest vaixell
que sembla petit
lliscant veloç en aquest mar tan gran.

Que bonic

Que bonic
fa la cortina nova
de tul blanc
davant de la persiana baixada
— una dolçor lletosa.
La miro fixament
amb els ulls cansats
d'una nit inquieta
esperant veure
un lleuger moviment
— brisa de matinada.
Res.
La quietud d'aquest aire
calent i humit
tornarà avui a omplir-nos a tots
de visions
de la fi d'un món.