Núvols per la finestra

Núvols per la finestra
des de gran altura,
roques imponents
enmig del mar,
penya-segats.
Cims retuts pel vent,
llacs, planures,
fins i tot carrers estrets
o amples,
i cases d'altri.
Menjars amb sabors estranys,
olors diferents.
Un telefèric pujant a
quatre mil metres.
L'olor salada
i molla de la coberta
d'un vaixell.

No cal una transformació completa

No cal una transformació completa
per provocar un gran canvi.
Els matisos ho són tot.
Només cal un petit pas
del sol rere la muntanya
per convertir l'aire gris
en mel rosada.

M'agrada quan

M'agrada quan,
segons el que he sopat,
a mitja nit em desperta
la set.

Puc,
en la foscor del lavabo,
beure'm l'un darrere l'altre
dos o tres gots d'aigua
omplerts a cegues
de l'aixeta.

En cap altre moment
em sembla tan dolça i necessària.
Sóc com una viatgera
que arriba,
desesperada,
a l'oasi.

Ha nevat a dins de casa

Ha nevat a dins de casa
aquesta tardor.
Avanço amb els ossos
gelats i secs entre dos pams
de neu pel passadís,
agafant-me
maldestrament
a les parets.

Un vent gèlid s'ha ficat
per tots els racons;
ha perseguit una a una
les fulles tendres de l'estiu
i ha omplert l'aire
de desencanteris i senyals.

Tinc gana;
tot allò que toco
es torna escarabats
que busquen recer.

De totes les paraules

De totes les paraules
estranyes d'aquests mesos
em quedo amb toc de queda.
A les dues de
la matinada
em remoc adolorida al llit
i el silenci més complet
m'acotxa.

Els tocs de queda
passaven
en països llunyans
i llibres bèl·lics,
com els setges o els saquejos;
ara a estones
tots els cotxes
del poble reposen,
com en un món de conte
on, a la nit, tothom dorm.
Sembla que pugui veure,
entre les ombres,
el sereno.