Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


16.12.21

Desembre

Surto tard de l'escola
després d'una reunió.
Al braç, el pes dels darrers
exàmens per revisar.
Pel passeig del parc
em sobta la bellesa
de la lluna molt brillant
dalt del blau d'advent del Cel,
entre les branques ja
nues dels plàtans i els
castanyers d'índies.
Més avall, la franja de la Terra,
feta de la llum taronja
dels fanals i el gris de la pedra.
En la foscor veig dos ànecs
que arriben a la bassa
a passar la nit
i sento la suau remor
de l'esquitx
que fan en posar-se
damunt de l'aigua.

 

 


 

7.12.21

Cérvol

En somnis revisc
els dolors grans i petits
de la meva infància
i dels meus avantpassats.
Sobre les espatlles carrego
les penes d'una filera de dones.
Les dureses, els abandons,
els desamors, la falta
de compassió, la rigidesa.
Els ulls se m'omplen
sovint de llàgrimes,
les peces es van encaixant i,
en despertar,
sento per uns instants
que estic completa.

Aparto un moment els ulls
de la carretera,
i des del pont veig,
en la penombra del vespre,
un gran cérvol
travessant el riu.

Em diu: pots ser al mateix temps
vulnerable i poderosa.