Cérvol

En somnis revisc
els dolors grans i petits
de la meva infància
i dels meus avantpassats.
Sobre les espatlles carrego
les penes d'una filera de dones.
Les dureses, els abandons,
els desamors, la falta
de compassió, la rigidesa.
Els ulls se m'omplen
sovint de llàgrimes,
les peces es van encaixant i,
en despertar,
sento per uns instants
que estic completa.

Aparto un moment els ulls
de la carretera,
i des del pont veig,
en la penombra del vespre,
un gran cérvol
travessant el riu.

Em diu: pots ser al mateix temps
vulnerable i poderosa.