Desembre

Surto tard de l'escola
després d'una reunió.
Al braç, el pes dels darrers
exàmens per revisar.
Pel passeig del parc
em sobta la bellesa
de la lluna molt brillant
dalt del blau d'advent del Cel,
entre les branques ja
nues dels plàtans i els
castanyers d'índies.
Més avall, la franja de la Terra,
feta de la llum taronja
dels fanals i el gris de la pedra.
En la foscor veig dos ànecs
que arriben a la bassa
a passar la nit
i sento la suau remor
de l'esquitx
que fan en posar-se
damunt de l'aigua.

 

 

 

El cantant de sygyt

Tanca els ulls, discret,
enmig de l'estepa que xiula,
a la vora d'un fil d'aigua.
Comença el seu cant
com un tro o un vent de tempesta,
removent el seu interior
per invocar l'ànima del lloc.
De cop,
un raig de llum
li surt, radiant, de la boca entreoberta.
Es buida en un trànsit,
i és el cant dels ocells en sortir el sol,
una escletxa de claror
entre núvols negres.
La música de l'aigua gèlida
i la brisa entre les espigues.
El cantant és en un altre lloc
on un fil de llum visible
l'uneix a cada bri d'herba, al cel,
a les pedres que el riuet tomba.

 

Viatge a Éire

A mi també m'agrada
conviure amb velles ruïnes
dels temps passats:
parets negres,
fragments de finestres
cobertes d'heura.

I la boira,
encoixinant
les doloroses arestes.

més fotos