De totes les paraules

De totes les paraules
estranyes d'aquests mesos
em quedo amb toc de queda.
A les dues de
la matinada
em remoc adolorida al llit
i el silenci més complet
m'acotxa.

Els tocs de queda
passaven
en països llunyans
i llibres bèl·lics,
com els setges o els saquejos;
ara a estones
tots els cotxes
del poble reposen,
com en un món de conte
on, a la nit, tothom dorm.
Sembla que pugui veure,
entre les ombres,
el sereno.