M'agrada quan,
segons el que he sopat,
a mitja nit em desperta
la set.
Puc,
en la foscor del lavabo,
beure'm l'un darrere l'altre
dos o tres gots d'aigua
omplerts a cegues
de l'aixeta.
En cap altre moment
em sembla tan dolça i necessària.
Sóc com una viatgera
que arriba,
desesperada,
a l'oasi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada