Aquest finestral
sobre la proa, on sec,
és ara la millor zona del barco:
temps enllà no hauria tingut mai aquí
la seva cabina daurada
el capità.
Sento darrere meu i a sota
aquesta massa enorme
d'acer i gent,
que empeny i avança,
impassible, tallant les ones,
nord amunt sobre un blau
encara tenyit del gris de la matinada.
A les meves mans, el tresor preciós
d'una taronja, eco
de viatges transoceànics:
un lluminós consol terrenal
entre aquest blau món gegant i fred,
indiferent i sublim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada