El sol tan blanc
sembla aturat damunt del mar
i refulgeix.
Per la finestra ens acompanya
el camí de plata sobre les ones
que feia en els meus dibuixos.
Tu i jo estirats damunt les barques
dels nostres cossos
i els nostres cossos bressant-se
alhora sobre aquest vaixell
que sembla petit
lliscant veloç en aquest mar tan gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada