Parlo un moment amb l'Arnau

Parlo un moment amb l'Arnau.
Fill, tu i jo que som
tan casolans, te'ns imagines
deixant-ho tot, ficant
la gata en una bossa,
triant allò que de ben segur no es pot triar,
t'imagines la por i el desconsol?
Tinc, diu, vint-i-un anys:
jo seria cridat a files
i no us podria acompanyar.

Miro la mel ardent del sol
just elevant-se darrere les muntanyes,
els ocells fa ja unes hores
que celebren cada instant;
els seus afanys haurien de ser els meus.

Un neguit em pessiga el ventre.
Soc els ulls de totes les mares
que miren el cel aquest matí,
agraint la fi d'una altra nit
i tement l'arribada d'un nou dia.