El verd lluminós
de la pineda
es transforma en una aigua
de bronze a la petita cala
i enllà abracen el mar
unes muntanyes grises
i rajos de llum
que pinten l'horitzó
amb pinzellades d'or
entre les nuvolades.
Allà a baix,
les petites meditacions
que fa tothom
de tant en tant
mirant-se l'aigua,
i també els moments
de joc i d'abandó.
M'envolta la remor
de les ones incansables,
la base de moltes capes de so.
Després d'aquestes setmanes
de calor i sequedat,
el mar es mou com una
dona arrodonida i plena,
amb faldilles llargues i blanques.
M'abraça el xerric
constant de les cigales,
el seu so de calor i olor de resina,
de brisa molsuda, d'estiu
prenyat i pesant.
Parrup de coloms a la teulada,
veus que avui escolto
amb benevolència,
un riure, una conversa,
un crit d'infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada