El silenci em cau
com una gran bola de pedra.
Es precipita en forma de meteorit
i no el veig perquè arriba
des de darrere l'orella.
L'impacte m'aixafa l'espatlla
i em fon la part esquerra
del clatell.
La resta del cos
tremola i es torça
com un titella sense
una corda.
Camino, però ningú no ho veu,
de gairell.
11.7.22
El silenci em cau
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada