Semblen galàxies fusionant-se,
dius, i és cert. Núvols de tarda
s'apleguen de pressa
des de darrere els cims.
Del nostre recer estant,
entre les roques, els mirem passar.
Somrius com un nen, ajagut
sobre l'herba fina i dura
que ha sobreviscut a la neu i al vent,
i dos corbs conversen
sobrevolant els prats.
La massa vellutada de la fageda
desplega tan tendrament
la saba que puja, rosada i tèbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada