Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


28.4.22

Haibun I



Vas omplint la motxilla amb tot allò que trobes —i pesa. Planys com pedres. El dia no és prou llarg per passar totes les coses entre els corrons d'aquesta màquina, i arribaràs a casa amb la gola premuda pel collar que tant defenses, a menjar desesperada igual que una ossa, com si així s'omplissin tots els forats.


Cau l'edredó
sobre la teva pell.
Demà tot nou.