Com agrupem,
en el nostre cap,
el temps!
Despatxem els dies
en paquets de set
o de trenta,
fins i tot en
farcells d'hores semblants,
de preciosos minuts,
i finalment els embalem
alegrement en caixes anuals.
Va tot avall,
al fons indefinit
dels records passats,
i des de la vora del pou
ens lamentem
del temps perdut.
Només els somnis somiats
queden sense empaquetar
en la nostra memòria.
Sense temps,
sempre vius
i ocupant la seva porció exacta
de la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada