No sé quin pecat

No sé quin pecat,
meu o heretat,
expio en aquest món.
Sísif, almenys,
va gaudir de la vida
i no va pagar
la seva impietat
fins a la seva mort.
Jo he de passar
cada instant
de cada hora
voltant el meu precari
castell de sorra,
que es desmorona
contínuament.
Surto a trenc d'alba
carregada
amb pales i rasclets
i em passo el dia
refent i apuntalant,
atenta a les esquerdes
i als esfondraments.
Mai no acabo:
allà on miro veig
els granets de sorra
rodolant avall.
I si m'assec un dia
relaxadament al tron
mentre em bec una
copa de vi
contemplant el foc,
em desperto el matí següent
dormint entre les runes.