Un instant,
ets asseguda a la màquina de cosir
acabant les butxaquetes del teu
primer calendari d'advent,
amb els nens dormint
tèbiament a baix.
Imatges de llum i foscor i esperança
entre la roba blava i les estrelles daurades.
Un segon després,
omples les bossetes vermelles
amb nous dolços
per al calendari que acompanyarà
el fill que marxa primer
a escollir els seus camins.
Un cel blau i rosat
amb prims núvols
t'acompanya avui igual
que vint-i-tres anys enrere.
El nus a la gola te'l fa
saber que, igual que aleshores,
vius allò que has vingut a viure:
rebre, nodrir, créixer, acomiadar.
Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...
25.11.23
Un instant
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada