Ha passat la tardor sencera i mig hivern

Ha passat la tardor sencera i mig hivern
i no he trobat les forces per arrencar
les tiges seques dels gladiols:
em dolia pensar en els capolls de papallona
i la vida adormida entre la fullaraca.
Ahir, en arribar, tres taques grogues ens esperaven.
Una salamandra, auguri d'humitat esperada,
i dos narcisos entre les fulles, mig amagats.
A la matinada ens beneeix la desitjada pluja
‒ com diuen a l'orient,
el cel i la terra han fet l'amor
en un llit de boira ‒
i he sortit de matí a sentir
l'herba mullada sota els peus descalços,
amb l'ànim, finalment,
d'arrencar totes les plantes mortes
i deixar lloc als alls de bruixa i les tulipes.
Amb les cintes xopes dels gladiols
he fet creus de Brigit i deesses de palla
mentre somreia i entenia,
els peus glaçats i ardents alhora,
perquè, fins avui,
no havia trobat el moment
de fer aquesta neteja.