Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


27.2.24

És bonic caminar per aquí

És bonic caminar per aquí
en una tarda de llum i núvols com aquesta.
El nus de carreteres cegament t'envolta,
però també t'alça
i et permet veure el cel fins a l'horitzó
cap als quatre vents.
Les nuvolades blaves que semblaven de tempesta
s'han escampat discretament cap a les vores,
i sota les masses violetes
ara es veuen filagarses rosades
que deuen ser ruixats lleugers
als pobles de la vora.
A les teulades de la ciutat,
reflexos d'or i flamarades de llum;
tots els colors, avui,
acomiaden el dia.
La música a les orelles
silencia el brogit dels cotxes,
però sota el brogit,
sota la música,
sota el lleuger cantusseig
que l'acompanya,
un timbal ressona, dient:
    Què has vingut a fer aquí?
    Què has vingut a fer aquí?
    Què has vingut a fer aquí? 

Seu,
reposa els peus i els ulls.
Un gat gros de dubte
ajagut sobre el teu pit.