Et lleves amb un somriure

Et lleves amb
un somriure
i els ulls humits;
has descobert
el temps que havies de tardar
a trobar el camí
cap a aquest espai nou
dins dels teus somnis.
Has desplegat
una línia de
llum vermella,
un tentacle intel·ligent i tendre,
la sensible i delicada
trompa d'un elefant,
recorrent els divuit kilòmetres
que et separen d'aquest nou punt
al mapa dels llocs
que et cal acaronar.
Tornes a veure el trajecte,
la cinta que s'estén i avança,
un torrent d'escalfor
que surt de casa,
recorre carrers,
tomba a les cantonades,
vola sobre la carretera
i deixa enrere, petits,
els cotxes;
salta rieres, travessa ponts,
penetra portes,
puja escales.
Es mou de pressa, segura,
en la nit, palpant
fins a trobar-lo:
la persiana abaixada,
l'habitació tèbia, i ell
arraulit, embolicat amb
l'edredó de sempre,
amb la boca entreoberta
i els punys tancats,
la respiració tranquil·la,
el son en pau.