I es va trobar
en aquella sala de vidre,
plena d'ecos i reflexos,
amb crits i imatges
sobtadament aliens.
Es veié adormida
sobre dues cadires,
la música sonant com una tempesta
i la gent ballant amb poca gràcia cançons esgotades,
mirant-se de reüll incòmodament,
pregant que l'alcohol els fes efecte més ràpid.
El son de nena,
tan dolç a qualsevol lloc,
el món un bressol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada