Celebració

I vaig al lavabo a fer un pipí
i a rentar-me les mans abans de marxar.
El sopar bo, la taula bé:
sota el ventilador,
la llum suau,
i tots quatre a prop i
asseguts gairebé igual
que a la taula de casa,
aleshores.

Com sempre, el llamp diminut
que em travessa de peus a cap:
‒Ja està, ja està? Això és tot?
La promesa sempre millor que el regal.
L'anhel sempre més plaent que la troballa.

Percebo, en un lloc entre
els cabells grisos i
el ventre alentit
unes joves llavors de consol.
‒Està bé així, tot està bé.