Uns nuvolets rosats
enceten el dia de Nadal.
T'estreny una por que
no saps entendre
ni aturar.
Només saps observar
i callar, mirar
amb sorpresa com una part de tu
es nega a celebrar la llum
i voldria allargar encara un temps
els dies de foscor.
Has obert en el moment just
la cambra on guardes
la compassió, i un fil de sol
t'ha escalfat el pit.
Algunes coses, veus,
sempre més seran així:
aquest plor que t'empasses
ara igual que ja fa un any,
l'enyor, la pell tèbia allunyant-se
de les puntes dels dits.