Potser continuaràs buscant,
o trobaràs,
una llar perfecta.
On tots els retalls
que has anat guardant,
per fi es fonguin
en harmonia completa:
Les flors que creixen sense esforç,
la vista de l'aigua,
el silenci, l'ombra fresca sota els arbres.
Avui jeus sobre l'herba
d'aquest jardí gairebé perfecte,
d'aquesta llar gairebé perfecta,
amb la música sonant
entre la remor dels arbres
i el brunzit de les abelles,
sota el sol silenciós d'estiu
i el blau lluminós.
Per darrere de les darreres copes,
immòbil en el seu moviment,
passa planant l'aligot,
i et diu: la llar ets tu,
i allà on ets, ets a casa.