Amb els ulls tancats encara,
escolto des del llit el cor
d'ocells de la matinada.
Hi busco el so de càntir
de l'oriol, la seva música
com un doll de vidre daurat,
la selvàtica cançó groga
entre els arbres alts de la riera.
Obrir la boca i que en surti
un raig de llum de sol.
Net, franc i lleuger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada