Del clatell surten
les ones, batec ardent
i neguitós.
Per dins del braç
i l'espatlla corren,
fredes i greus,
les rígides salamandres
que he desvetllat
aquest novembre.
Els ancestres
i els pensaments
s'enreden com
ràfegues de foc fred
entre les fibres del cos
i la ment.
Un calfred de por
que s'allarga, congelat,
minut rere minut rere minut.
Arraulida,
menjo com una ossa.
Omplir, omplir cada escletxa.
Se t'ha oblidat
que ja vas descobrir
on és el buit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada