Amb la seva túnica d'estels

Amb la seva túnica d'estels
em parla l'astròloga:
Mercuri ha entrat en Peixos, diu,
i jo soc un manyoc
de cabells i roba
i barbotejo amb els ulls al cel;
planetes i estrelles
lliscant gegantins en la negror.
Només sé que les paraules
se m'ofeguen dins una copa
de pensaments,
que tot em sembla
més o menys
la mateixa cosa,
que tinc la boca cosida
amb puntades de confusió.
Callar, callar.
Deixar-me enfondir
en aquesta aigua negra
com una llavor xopa:
tot aquest brogit dissolent-se
en l'acollidora fondària.