El primer dia de Nadal,
la finestra oberta i la pluja caient
i l'aquí poc habitual cançó d'una merla
mentre em vesteixo
pel dinar de Sant Esteve.
El segon dia de Nadal,
una cortina de pluja tot el matí
i tota la tarda.
i tota l'estona, hores i hores,
un tudó immòbil, arraulit
en una branca nua del pollancre.
El tercer dia de Nadal,
el sol de casa elevant-se damunt del mar
entre les restes dels núvols de pluja,
i el sol del Nord ponent-se,
vermell, acomiadant-se molt d'hora
de les finestres guarnides
amb estrelles de llum.
El quart dia de Nadal,
un pont travessant el riu del Nord,
que porta les aigües, gèlides i apressades, negres,
del llac cap al mar.
El cinquè dia de Nadal,
dos bedolls es miren, callats
i nus, a la cantonada
del parc d'una ciutat somiada,
i el sol baix i feble d'hivern
estén els dits sobre l'herba adormida.
El sisè dia de Nadal,
les cornelles del parc
han après a menjar-se
els guarniments d'espigues,
i les mallerengues aprofiten
els grans que cauen per fer el seu
Banquet de Cap d'Any.
El setè dia de Nadal,
la neu murmura
sobre els carrers deserts
de la ciutat que es va despertant,
i, agafats de la mà,
la fem cruixir i grinyolar sota les botes.
El vuitè dia Nadal,
el torb regna i mana;
els viatgers mirem el cel fosc
i la blanca terra
i anem, cadascú al seu pas,
acceptant l'espera
d'un moment millor.
El novè dia de Nadal,
guarniments vius
de cristalls blancs
cobrint cada branca de cada arbre,
i caramells refulgint i gairebé dringant,
a les teulades.
El desè dia de Nadal,
dins de l'aigua negra,
la blancor suau i esponjosa
de dos grans cignes:
fills del fred
i germans de la neu.
L'onzè dia de Nadal,
travessem la grisa capa de núvols
i sortim a un aire sense màcula;
cel blau sobre la flonja
flassada d'un planeta de cotó
llaurat amb delicades línies
i suaus turons d'escuma.
El dotzè dia de Nadal,
som a casa
i, tot i el fred,
ha brotat l'herba;
una catifa verda i lluminosa
s'estén pel parc
després d'un Nadal d'aigua
i el retorn, subtil, de la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada