Darrera el vidre
contemplo les famílies que passegen
mudades a l’estil H&M
dins la foscor sorollosa de la festa major,
agafats de les mans i movent-se al ritme de
l’estrèpit de WMCA.
No nego que
aquesta imatge
em resulta envejable
perquè de lluny, no sé,
semblen feliços.
Però quan m’he trobat
jo mateixa allà
entre les parades,
he sentit la terra
obrir-se sota els meus peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada