Aquesta dona
que tinc amagada
sota la trapa del cobert
s’està dins la foscor i la pols i la palla
i escolta tot allò que faig.
Si per mirar-te
he de treure un peu
de damunt dels taulons
ella aprofita per
clavar els seus dits esgarrinxats
entre les fustes.
I em cal
fer servir tota la força
per tornar-la a entaforar allà sota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada