Entro al jardí
d'una casa
que és meva i mai no he vist,
per la porta del darrere.
La gespa esquitxada de fulles brunes,
l'ombra intermitent i vibrant
dels arbrets caducs,
les darreres dàlies de color carmí
i l'olor humida d'una
tardor de Dornach
m'omplen
mentre faig lliscar el reixat
i entro en aquest altre món
que d'alguna manera és meu
però que encara no conec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada