Mecanoscrit

Què farien el Dídac i l'Alba
- et preguntes -
per passar entre tots aquests cotxes
aturats a l'autopista,
ferralla abandonada
des de qui sap quants anys?

Com veurien els seus ulls
el bosc crescut entre l'asfalt esquerdat,
les heures menjant-se el polígon industrial,
els magatzems plens de menjar en conserva
- on caldria fer una ullada per si de cas -?

Quina espurna de fortalesa i valentia
els transmetrien les grues estavellades
sobre les cases,
les restes pertot?

Com
- et repeteixes -
continues recordant tan sovint
aquestes imatges
i posant-te a la pell d'aquella noia verge
quan condueixes d'un lloc a l'altre
i t'envolta la rutina i tot allò
que es dóna per fet
sembla indestructible?

Com
- descobreixes -
sembla que visquem una
petita apocalipsi a càmera lenta
que ja ens mostra forats a les voreres,
llums sense reparar,
fàbriques abandonades
i despulles per tot arreu d'allò que fou!

Potser caldrà escriure
un tercer mecanoscrit
després d'aquesta ruïna
que torna valents a alguns
i a d'altres, mesquins.