Aquest viatge perillós
per camins extraordinàriament corrents,
em du a llocs que mai no hauria imaginat.
Faig les meves aturades enmig de la nit
i em faig un cabdell arrecerada sota un boix per descansar.
Als matins descobreixo precipicis a la vora
dels que m'ha lliurat una mà protectora i invisible i sàvia.
De tant en tant, però, el preciós nen blanc i resplendent
no ve a indicar-me la proximitat de l'abís i caic sense remei.
Però
els cabells se m'enreden a les arrels que sobresurten
i allà em quedo,
penjada entre el cel i la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada