Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


12.6.12

Pes de pedra i boira

Observa’m, de ben a prop,
mentre et nego els meus ulls.

Un pes de pedra
i boira me’ls lliga a terra.

I potser és la teva mirada,
allò que impedeix
que el rostre sencer
se m’esvaeixi
com un núvol al vent.
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)