Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


13.4.12

Passeig

Camino
per un sender cobert d'herba
fresca i nova.

Milers de fulles tendres
fan una ombra
suau i tremolosa.

L'aire vibra tebi
i només omplen el silenci
els riures dels nens.

De sobte un trencament,
una esllavissada,
i les coses conegudes
es desplacen i s'esquerden.

La llum crua
em fa abaixar la mirada
i bèsties salvatges
senyoregen les ombres.