Estic asseguda en un lloc i apareix un animal salvatge amb dents grosses com de castor carnívor. Primer no fa res, però torna i se'm llença a la banda esquerra del coll. Em mossega i em fereix de mort.
Una dona que sembla ser amiga meva i metgessa em diu que no hi ha res a fer i ens preparem per a la meva mort. Hi ha algú més ajudant-nos. M'estiren en una llitera d'hospital allà mateix, i em connecten a una màquina que aparentment m'ha d'ajudar a morir, extraient-me la sang. I allà esperem.
Els dic que estimo els nens, però no hi ha cap desesperació ni angoixa ni por, només acceptació.
De sobte la màquina avisa que el teixit s'està regenerant i que no es pot extreure més sang. Torno a la vida.
somiat el 18/11/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada