Il·lusionista

A cada funció són més breus
els aplaudiments.
Per molt que la maga intenta
viure d'il·lusió en il·lusió,
els trucs li fallen
i cada espectacle acaba,
decebedor,
només amb
la trampa de
noves promeses.
Potser arribarà el dia
que no li quedi res
per sostenir l'engany.
Llevar-se mirant les hores
sense esperar res,
sense anhelar res.
No sap si allò serà
el cel o l'infern.

Borrasca de pètals

Sota el cel espès i les pruneres bordes
una borrasca de pètals.
Les flors pàl·lides
del salze
damunt de l'aigua.
Xiuxiueig del canyís.

Amb la seva túnica d'estels

Amb la seva túnica d'estels
em parla l'astròloga:
Mercuri ha entrat en Peixos, diu,
i jo soc un manyoc
de cabells i roba
i barbotejo amb els ulls al cel;
planetes i estrelles
lliscant gegantins en la negror.
Només sé que les paraules
se m'ofeguen dins una copa
de pensaments,
que tot em sembla
més o menys
la mateixa cosa,
que tinc la boca cosida
amb puntades de confusió.
Callar, callar.
Deixar-me enfondir
en aquesta aigua negra
com una llavor xopa:
tot aquest brogit dissolent-se
en l'acollidora fondària.

Anem surant

Anem surant
damunt les apassionades
aigües del món.
De vegades
ens adoloreix
el reguerot que ha fet
la pluja al camí,
i de vegades ens sembla
herald d'esperança.