Sembla tot molt íntim, i ho és, però m'agrada tenir convidats...


13.4.21

A una vella cega de Zanskar

A una vella cega de Zanskar


Rig Sin surt de la casa,
sota el sol i el cel
de cristall a quatre mil metres,
embolcallada amb robes velles
i descolorides,
una capa de pell d'ovella,
el seu barret de llana taronja
i la certesa
de ser encara útil a les seves
filles i nétes.

S'asseu enmig del camp,
una petita falç a la mà,
i passa el dia damunt la terra,
arrencant menuts feixos d'herba,
apilant-los ordenadament
al seu voltant,
deixant que les mans repeteixin
el gest de tots els curts estius
de la seva vida,
els ulls tancats fa anys.

Han d'afanyar-se,
tot el menjar de l'any
per a la família i les bèsties
caldrà collir-lo
en aquests tres mesos.

El sol ja baixa,
la suor li cobreix els
cabells curts;
la besàvia s'ajeu dolçament
entre l'herba collida,
la falç a la mà encara.

Tres dies després descansarà
per sempre.

Que la mort no em trobi
asseguda a la butaca,
amb la mirada perduda!
Besàvia, vull, com tu,
morir vellíssima,
esgotada i orgullosa,
present i necessària
en la vida que m'envolta.



 

Himalaya, Land of Women. Marianne Chaud


Cap comentari:

Publica un comentari